Coral Romput (fragment)
"Ara que estic a punt d'estar més trist que mai, ara que em resistesc dèbilment a estar trist, ara que només tinc ganes d'estar alegre, ara que aquest desig és l'únic que em sosté mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res... recórrec uns carrers entre dues clarors i sent el veïnat ocult de l'alegria i en girar un cantó crec que em vaig morir... senyals només de tu... les parelles lentíssimes... esperances encara... jo sé que t'he de veure, em resistesc a creure que tot ho he perdut ja, que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria, que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua companyia, a la teua alegria de viure... ho he perdut tot, però no t'he perdut encara, encara vius, oh tu... encara vius i et sé".
si voleu llegir (per ordinador) l'antologia poètica "Mort i pam" on hi ha el poema sencer d'on he extret aquest fragment (p.50): http://books.google.com/books?id=VGJ5BJZS16oC&printsec=frontcover&hl=ca
La Revolució va de bo!
Fa 14 hores

0 comentaris:
Publica un comentari