Intentar improvisar alguna de les escenes que portes dies assajant. I, malgrat tot, trontollar de cap a peus i no precisament pel taló de les sabates calçades...
Esperar l’esdevenidor és inevitable així com imaginar-se tots els escenaris possibles. Però només quan arribi el moment sortiràs de dubtes. Llavors serà quan podràs fer revisió i veure què tant o tant poc la vas encertar.
Sort que encara no soc bruixa.
* enllaços:
1. Cor de Carxofa: portal de glosa.
2. El maestro y margarita de Mikhail Bulgakov.
Guillermina Motta- Recital
Fa 6 hores

1 comentaris:
M'encanten els teus escrits (tot i que no els comenti sovint... :P) em fan reflexionar sobre motles de les coses que dius!
Fins dissabte!
:)
Publica un comentari