Des d’ahir la boira s’ha instal·lat al tròpic i això no és habitual en aquestes èpoques de l’any. Siguem serioses, òstia! La inversió tèrmica és típica de la primavera i estem a mitjans de novembre, vegi’s doncs, tardor.
Per si a les nostres ments no els costava prou seguir el ritme de les estacions, ara ens encolomen (els qui han habitat durant els últims segles de la nostra història aquest planeta –anava a posar meravellós, però em reservaré l’adjectiu per quan ho tingui més clar- i el seu comportament) el canvi climàtic dels nassos: “Apa, tot teu, maca. Fes-ne el que vulguis (o bonament puguis)”.
Val a dir, però, que a servidora aquest fenomen climàtic li agrada. No és per empatia amb la patuleia ilergeta ja que la seva és una situació ben diferent (l’altre dia en parlàvem, precisament, de la seva boira i del nostre sol); sinó perquè si només és per uns dies, la sensació que em provoca la boira és de calidesa (ja em direu quina contradicció! Però és que la vida n’és plena...): caminant pel carrer, sigui a primera hora del matí com a darrera del vespre, em sento embolcallada, abrigada per una gran manta, arrecerada i protegida de grans envestides de vent. Té la capacitat de transmetre la calma que tant costa trobar.
"SOJORN ÍNTIM" Frédéric Nauczyciel
Fa 10 hores