D'espontaneïtat

Intentar improvisar alguna de les escenes que portes dies assajant. I, malgrat tot, trontollar de cap a peus i no precisament pel taló de les sabates calçades...

Esperar l’esdevenidor és inevitable així com imaginar-se tots els escenaris possibles. Però només quan arribi el moment sortiràs de dubtes. Llavors serà quan podràs fer revisió i veure què tant o tant poc la vas encertar.

Sort que encara no soc bruixa.




* enllaços:
1. Cor de Carxofa: portal de glosa.
2. El maestro y margarita de Mikhail Bulgakov.

De l'art de la guerra

Aquest matí, anant cap a la feina, he vist un home petit sota un gran paraigua... De què s'aixoplugava si ja no plovia?

Una bona estratègia ens portarà a la victòria, tot i que no sempre les cuirasses evitaran que prenguem mal durant la lluita cos a cos. Per això, posar terra entre l'enemic i una mateixa serà la millor protecció.

Perquè AIXÒ és la guerra, oi? Llàstima...



* cançons enllaçades pertanyents al disc d'Eina l'Art de la Guerra.

De callar i actuar

No aguanto els socialistes, però l'eslogan que van utilitzar (que després no portar a terme) a no sé quines eleccions, és d'allò més encertat:

"Fets, no paraules".

I és que les paraules se les endú el vent. Podem dir, ens poden prometre, però si no actuem, són paraules buides, sense sentit real.

És tant fàcil (encara que a voltes ens sembli el contrari) parlar... un gest silenciós pot ser molt més vàlid i agraït que la poesia més ben escrita.

De cançons

Cante e dance

Meninas cobrem a rua contra à porta
Onde pára a luz, vigio seu passo
Nuvens podem chegar, morros elevados
Perceba que tanto o sol gira

Cante e dance
Por onde a vida leva, só Deus sabe
Cante e dance
O que virá só Deus sabe

As sombras marcham até a sua casa
Vem mão em mão, não é longe
Em seu tempo tudo será mais claro
Não vejo sombreando no alto

Cante e dance
Por onde a vida leva só Deus sabe
Cante e dance
O que virá só Deus sabe

As sombras marcham até a sua casa
Vem mão em mão, não é longe
Em seu tempo tudo será mais claro
Não vejo sombreando no alto

Cante e dance
Por onde a vida leva só Deus sabe
Cante e dance
O que virá só Deus sabe

Cante e dance
Por onde a vida leva só Deus sabe
Cante e dance
O que virá só Deus sabe


[Si la voleu escoltar: ací la trobareu]

De mentides

P_o_r.

S.o.l.i.t.u.d.

D/o/l/o/r.

E·n·g·a·n·y.

C:o:n:f:u:s:i:ó.

F-i-n-g-i-m-e-n-t.

C|a|m|u|f|l|a|t|g|e.

H\i\p\o\c\r\e\s\i\a.




On comença i on acaba l'amistat?

De (auto)retrats, ombres i cançons

No hi ha res com la nit per parar-te paranys quan vols calma.

Asseguts aquí, perduts, tot i fer el que podem per negar-ho.

Visions of Johanna - Bob Dylan

De mirar amunt

Quantes coses ens deixem perdre per la manca de costum de mirar amunt? Fa anys, una professora d’història de l’art, em va fer adonar que habitualment anem pel mon bé mirant el terra bé mirant a l’alçada dels nostres ulls. Així no veiem un munt de detalls i fotografies irrepetibles.

Baranes de balcons. Ampits de finestres. Teulades i galeries arcades. Xemeneies. Fanals de ferro colat. Llums que pengen al mig del carrer. Capçades d’arbres immensos. Rapinyaires a la cerca d'una presa suculent. Nuvolades restants després d’una tempesta. Constel·lacions d’estrelles. Planetes. La lluna. Aquella persona que xafardeja i t’observa des de darrera la cortina de casa seva.

I tot ve de l’arranjament del sostre del lavabo... ¬¬’